Una alumna de sisé: PER SEMPRE, CRONISTA.
L'hora ja ha arribat!
Ens toca anar-nos ja.
Crec que ja hem plorat
amb molta suavitat.
A l'escola mai ho oblidaré,
perquè amb aquest poema sempre me'n recordaré.
Tinguerem dificultats, baralles......
però sempre tindrem uns records més.
Als meus companys enyoraré,
perquè sempre d'ells me'n recordaré.
En aquest dia tan feliu,
tots estem feliços com una perdiu.
L'amor i l'enyorança,
sempre plors llança.
Tots ens abraçem
i riem cada vegada més.
Adeú, Cronista, adeú!
Espere que ens saludeu,
amb un somriure ben bonic
i amb els ulls plens d'alegria.
A Manel no l'oblidarem,
i sempre quan el vegem somriurem.
Bon profesor és,
gràcies per tot el que ens has ensenyat
perquè per a la nostra vida ens servirà més.
Marta Reillo Mateu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada